Vot amb els peus

El vot amb els peus és la capacitat de les persones de votar amb els peus, és a dir, allunyar-se de situacions que no els agraden o bé anant a les que troben interessants. Ilya Somin ho descriu com "una eina per a exercir la llibertat política: l'habilitat de les persones d'escollir el règim polític sota el qual desitgen viure". Es pot aplicar a persones individuals, col·lectius diversos, entitats i organitzacions diverses, incloent empreses. Per exemple, un banc que canvia la seva seu de ciutat per beneficiar-se d'una altra fiscalitat vota amb els peus o, com va comentar Vladimir Lenin, per a ell van votar amb els peus els soldats russos que van desertar de l'armada dels tsars.^[1][2][3]

Aquest concepte va ser popularitzat per l'economista Charles Tiebout, que va descriure el conegut com a model de Tiebout, una teoria política positiva (una part de la teoria de l'elecció pública) que pretén que com a mínim hi ha una solució no política, en una governança local, al problema del polissó.

La teoria de Tibaut respecte als negocis és semblant a la de la demanda i l'oferta en un lliure mercat, i a la pràctica és igualment una idealització poc realista.^[4] A les seves premisses no té en compte per exemple els costos de desplaçament d'una comunitat a una altra, ni variacions en el cost de producció si augmenta el nombre de consumidors ni la complexitat de l'administració fiscal per a atendre el nombre de jurisdiccions que satisfacin òptimament les preferències de tots els ciutadans.^[4]

Quant a ciutadans individuals, la idea és moure's on hi hagi un govern que agradi més en comptes de voler, confiar i esperar que el govern sigui més agradable. A la pràctica podria ser "tècnicament impossible que cada individu pugui formar part de l'estat que vulgui, en part perquè els estats actuals okupen el territori", en el sentit que, sense migrar i mantenint la seva vida en els seus indrets habituals, cada persona individualment es pugui adscriure al règim polític volgut. Per això alguns autors proposen fer-ho, com a mínim, a nivell municipal.^[5]